Descuento:
-5%Antes:
Despues:
11,40 €A principis dels anys 90 del s. XIX, Oscar Wilde es va dedicar a construir el seu pensament estètic en una sèrie de textos publicats en diverses revistes de l'època. D'entre aquests assaigs, destaca El crÃtic com a artista (1891), escrit en forma de dià leg, que reuneix tant un innegable valor literari com rigor i profunditat filos.fics. Partint de la Poètica d'Arist.til per. alhora en consonà ncia amb la intel·ligent ironia de les seves obres més conegudes, Wilde recrea una conversa extraordinà ria entre dos personatges, Gilbert i Ernest, que despleguen alguns dels temes centrals de l'ideari estètic de Wilde, com ara el debat sobre els lÃmits entre l'art i la crÃtica o l'ociositat i la contemplació com a requisits previs al cultiu artÃstic.
Tal com faria en altres textos contemporanis, com ara La decadència de la mentida a l'hora de tractar la relació entre vida i art, a El crÃtic com a artista Wilde inverteix l'enfocament tradicional sobre la relació entre art i crÃtica i defensa que la crÃtica és requisit previ (i no pas posterior) per desencadenar qualsevol procés artÃstic. AixÃ, Wilde acaba establint una relació directa entre el progrés d'una societat i el grau de desenvolupament crÃtic del seu art i erigeix en valor suprem l'ideal de l'esperit crÃtic, com un factor indispensable per preservar la convivència entre les nacions d'Europa.
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
